CANVI DE MURTA

 

CANVI DE MURTA, UNA TRADICIÓ?

Pareix mentida però ja fa tretze anys que el canvi de murta va començar la seva andadora per dins el poble, com un acte adjunt a les festes de sant Antoni, malgrat que el nostre patrocinador principal ho lleves de tots els programes posteriors, no a tots, però si a molts.

El canvi de Murta, com era la seva idea original, no fou copiat de cap altre poble, sí fou copiat el primer ball de dimoni que per altres pobles sí és feia, aquest es l'únic que tal vegada és pugui dir que si és copiat i, així i tot, no es igual.

La veritat que una situació personal del que en aquell moment feia de dimoni, en Joan Llull "siulo" va decidir fer un acte molt senzill a una capelleta que havia instal·lada a la façana de la seva casa del carrer Major. L'acte apart de emprar una situació familiar, fou el detonant per engrandir les festes que Son Servera sempre ha celebrat amb molt de seguiment per part de tot el poble. La incorporació del primer ball i, per començar les festes, fou el detonant perquè penséssim amb incorporar un altre element a les festes que fos l'inici de les mateixes, el primer ball. No hi havia en aquell moment cap problema que signifiqués el que ens haviem equivocat, més bé al revés, fou un èxit com mai cap altra vegada haviem vist al poble. Sempre malgrat sigui ara mateix a fora de tots els actes que vaig organitzar durant molts d'anys amb Antoni Peñafort, en Joan Llull tota la seva família i, molts altres.

El primer any la Banda de Música hi va col·laborà a nivell particular i amb el pas dels anys, ho fa de manera més oficial i la seva col·laboració i molts d'altres que de manera altruista ho ha fet, ha deixat molts bon records als tretze anys que fa. Em de pensar que en aquell temps encara no haviem pensat tampoc el que significava l'adornà la capella del sant com és fa ara, sols és treia el sant a defora (estava guardat sempre dins la sagristia i només es treia a fora els dies de la seva festa i res més), una millora molt encertada fou el pensar en tenir-lo sempre a fora, com és mereixia el sant, malgrat que no estigui a la seva capella original (estava aquí on ara hi canta el cor parroquial, ara sant Sebastià). Això no significa que ho critiqui, només vull expressar el meu desig de que aquesta festa que és fa al carrer Major, 76, mereix l'està al programa oficial de festes com un dels actes que donen el començament a les dites. Vull remarcar que aquests actes no fan mal a la festa tradicional, amb el pas dels anys és segur que veurem com es converteix amb una tradició arrelada, forta com las que ja té la festa dins Son Servera. El primer ball i, com a culpa meva, sí que vull comprendre que s'hagi de fer a la plaça, tal vegada amb una torrada per a tothom i un assaig de completes més acompanyat que al matí del dia del firó.

Esper i desig el veure que la gent es troba ajuntada davant la casa, oberta per a tothom, a provar les coques i a desfruità de la festa que no em de deixar decaure per molts d'anys.

DIMONIADA

El 10 de gener de 1988 fou la data senyalada per fer la cinquena trobada de dimonis de Mallorca a Son Servera. Per tal de que la gent ho sàpigue recentment ha estat la data en la qual s'han complit els 30 anys de la dita celebració.

El fet de rememorar aquest fet tan important per el nostre poble, és que llavors d'aquell sols hi a haver una trobada més i, tots els pobles vinents no en varen poder gaudir d'altre. El fet de que ara fa un parell d'anys, a diferents llocs del llevant mallorquí, és venen celebrant petites trobades que sols reuneixen unes quantes colles per fer un nombre de balls en concret acabant amb una torrada. Fer menció a les de Son Carrió, Porto Cristo, Sa Coma, S'illot..., totes elles enfora de les multitudinàries que en aquell temps és celebraren. Començant per Manacor i acabant a Alcúdia la sisena.

Per entrar en records, les colles és varen trobar molt prest al matí a les escoles velles on hi havia preparat l'espai suficient per poder-hi vestir-se totes les colles dels pobles participants. Prop de les nou del matí es començà la desfilada per arribar fins al mig de la plaça de sant Joan, on la presentadora Cati Mari Penyafort feia la presentació de tots els pobles que anaven passant per davant les autoritats congregades a davant on estava col·locat l'antic abeurador de la plaça, al mateix temps amb els xeremiers o amb les bandes de música que també portaven les mateixes colles, feien els seus balls.

l'Ajuntament feia obsequi de les escultures i portaclaus que fins a la sisena havia fet confeccionar a Pere Pujol i, una vegada que havien acabat el seu ball continuaven per llavors tornar al lloc de partida. Els records que ens quedaren d'aquella data era que amb el nostre dimoni gros, desfilaren més de dos-cents dimonions acompanyats de la banda de Música Local dirigida encara en aquells anys per en Miquel Pons.

Acabarem tots plegats la diada a un dinar de germanor a Porto Cristo, on és va servir arròs brut i porcella per més de cinc-centes persones.

Podem assegurar que l'acabament d'aquestes trobades fou la gran quantitat de despesa que els pobles hi havien arribat a fer, clar que, per la gran competència que havia arribat a haver-hi, ningú volia quedar enrere. Un altre dels motius en los quals ara mateix son inviables, és la gran quantitat de feina que hi ha al darrera. Molts dels que hi eren encara recorden perfectament les anades i anades als pobles que, primer havien de rebre la convidada i llavors per dur-hi la publicitat necessària, en aquell temps les xarxes socials encara no havien arribat a substituir la publicitat estàtica, malgrat que la radio hi ajudés molt amb les seves repeticions publicitaris.

La senzillesa amb les quals avui podrien tornar a partir, fa que de cada vegada, també amb feina sense cap dubte, és pensés amb tornar a desenvolupar un d'aquells esdeveniments que aglutinaven una quantitat de moviment de persones que aprecien fermament la festa de Sant Antoni arreu de tota Mallorca i, tal vegada el veure una quantitat de colles de dimonis congregada a dins els pobles, seria un al·licient per moure els pobles i conèixer la seva identitat de cara a les festes que celebren.

Ara ens trobam però que després de parlar amb moltes persones dels pobles, molts d'ells encara hi estarien disposts, però molts també per respecte a les seves tradicions diuen que els seus dimonis no surten a altres dades de les indicades per les festes, cosa que fa trenta anys també significava el mateix que amb el temps actual. Està clar que fer moure la gent per participar en aquests actes es prou difícil, però crec que amb un poc d'esforç i amb moltes de ganes, no és el problema principal.

Es clar que hi ha d'haver molta de voluntat, cosa que ara fa 30 anys era bo d'aconseguir, però ara la voluntat passa per fer moure i aconseguir el que les obreries, patronats, sobreposats, ajuntaments, consells, govern hi vulgui aportar el seu gra d'arena, talment com en aquell temps. Nosaltres parlam dels nostres 30 anys per la coincidència que té aquest 2018, però suposo que per els que també hi ha passat, es un nou repte, fins i tot hi ha que pensar que hi ha pobles que començaren a celebrar les festes de sant Antoni, just en el moment que foren promocionats per la quantitat de dimonis que ajuntaven les dites trobades.

Esperem que algú emprenedor o sols admirador de les festes de les que parlam, doni el sús per tornar a pensar amb les dites trobades, senzillament el trobar-nos tots junts amb una diada com la que fou la d'aquell gener de 1988, no te preu. ANIMS!