HISTORIA

Son Servera, la festa de Sant Antoni.

Com a tots els indrets de parla catalana i més amb el sentiment cristià que suposen les festes dels barbuts o la setmana dels barbuts, a Son Servera, la festa esta lligada als seus habitants de llavors ençà que el coneixem com a poble. Els serverins celebren festa el dia de sant Antoni des de la seva creació vol dir per devers l'any 1666, una vegada que la torre de defensa dels serveres començaren a construir-hi la que hauria de ser l'església dels primers serverins.

Per el que em dit la torre fou convertida amb capella i al 1699 fou ampliada amb dues capelles laterals, la primera de l'esquerra de sant Josep i la de la part dreta al gloriós sant Antoni, que exercia el patronatge dels traginers, enterradors i, dels animals emprats per les feines que es desenvolupaven al camp, que era el principal sustento de tots els que aquí hi habitaven. No fou però fins el 1698 quan la capella del sant fou cedida al serverins, per tant un any abans de que es pogués començar a ampliar l'església.

Artà era propietari de la capella degut a que la comarca del llevant la tenia com a població més important, inclouen també Capdepera i el poble de Son Servera, per tant era l'encarregada de mantenir les esglésies filials, dugen a terme totes les funcions pertinents per tal de preservar la festa. Amb les diferents ampliacions de població i de més camperols que venien a establir-se per aquestes terres, anar amb augment la devoció al sant i per tant la capella fou la que més cresqué, incorporant a ella tots els elements necessaris per dur la festa, primerament dins l'església, per després traslladar-la al carrer on tindria des de el primer moment més addictes.

Per molta constància amb les almoines, que tots els que podien aportaven a l'església per la festa, anar creixent la fervor amb la celebració i, per preservar la protecció del sant damunt els animals, es començaren a organitzar beneïdes al carrer, precedides la vesprada anterior amb moltes de juntes d'amics a devora el foc, a les fogueres que segons la tradició servien per renovar l'esperit i demanar que les collites fossin també abundants, acompanyats de tonades amb guitarres i guitarrons. La renovació de l'esperit i de la vida, donava pas a que les fogueres o foguerons servissin per cremar els mobles vells o simplement emprar la sequera de les collites amb brancam o arbres revessats per fer foc i torrar el que hi havia per dins els rebosts dels veïns ajuntats. Totes aquestes activitats donaven pas a una bona vetlla per llavors el dia de la festa, amb els carros engalanats o simplement les muntures, anessin a la plaça del poble per ser beneits per el capellà que seguit per l'escolà, procurava l'arreplega dels cèntims que bonament la gent podia aportar, de aquí el que sempre s'ha dit: Sant Antoni es un sant ric, la tradició demostra que sempre ha estat així, fins i tot hi havia els doblers suficients per mantenir les altres capelles, que anaven més mancades.

Totes aquestes coses han fet amb el pas del temps que les festes vinguin marcades per elements incorporats a les tradicions, que no ens diferencien de les altres poblacions de per tot arreu i, sobretot per devora la mediterrània, on per tot arreu, d'una manera o de l'altre sempre s'hi han celebrat festes entorn del sant. Em d'entendre que no tots els elements actuals formen part de les tradicions que ens varen transmetre els nostres avis o pares, hi hagut sempre elements que avui consideram tradicions que han estat incorporats amb el pas del temps i, que moltes vegades eren oblidades o simplement les hi hem convertides.

Una de les coses que simplement no es pot considerar cap nova incorporació seria la tasca d'anar a cercar la llenya a les muntanyes del voltant, per el costum de tenir les marjades netes de tot el brancam que era perillós a l'estiu, sempre hauríem de considerar que no tot és feia igual, però en aquest cas, reflecteix exactament la junta dels veïns per tenir llavors la llenya per les fogueres o foguerons. Un altre element serien les completes, en llatí i res a veure amb les tonades actuals, que al nostre poble simplement havien desaparegut per pesades i per falta de públic, que és recuperaren després de molts d'anys de no saber sols si existien, vet aquí l'avanç de la celebració, convertint-la amb més laica i participativa. 

Igualment es pot considerar tradició la carrossa que surt al carrer per arreplegar les joies, que llavors es donen a les beneïdes, abans almoines, gra, anells o, simplement el que donava la gent que llavors era repartit al poble, durant les corregudes o quan passaven a beneir l'animal amb carro o sense. Per tant sempre serà de rebut el que a les beneïdes es donin premis o es fomenti la participació d'aquesta manera. Esta clar que un dels elements principals incorporat a la festa sempre serà el de la lluita de sant Antoni amb el dimoni, degut als seus problemes amb les temptacions que va patir durant la seva vida de retirada. Es té també per tradició religiosa el que el dimoni formi part de la festa degut a que representa el mal davant el bé que el sant va predicà durant la seva vida. En un principi no era un element molt volgut per el poble, ningú volia ser vist com a dimoni, per això venia just el poder trobar la persona que ho volgués representar, malgrat fos amb pagament o sense, arribant ara, a ser indispensable per la festa, fins i tot més apreciat que el mateix sant: laïcisme, a Son Servera sempre un, no per falta de que hi hagi voluntat de més.

Una de les altres coses que també formen part de la tradició d'aquestes festes, es la murta, ara protegida. Associar sant Antoni amb la murta ja ve reflectit a les cançons populars i per tant la decoració de les capelles del sant i a molts de llocs, sempre hi ha estat present. El considerar la murta com a expressió de festa a nivell general i, a les esglésies sobretot sempre ha demostrat que les tradicions han estat respectades amb aquest aspecte. Fer trespols de murta per on hi passaven per damunt les persones que duien animals a beneir, ha estat sempre un context de la festa, ben igual que a qualsevol capella hi hagi sempre la correlació de tenir murta fresca a devora el sant.

Totes les festivitats paganes que foren convertides amb religioses tenen el seus elements ben distingits, solen estar associades a certes celebracions més o manco populars que han fet que amb el temps siguin oblidades i, la celebració de la festa de sant Antoni no ha estat menys, per tant hi ha elements que la historia transmesa de avis a pares i de pares a fills ha deixat coses per el camí. El recuperar-les serà una de les feines principals no sols d'aquesta festa.